Legalitae

L’Alçament de béns té la seva base en l’article 257 del codi penal, redacció literal de la qual és:
“Article 257.1. Serà castigat amb les penes de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre.

1. El qui s’alci amb els seus béns en perjudici dels seus creditors. 2. Qui amb la mateixa finalitat, realitzi qualsevol acte de disposició patrimonial o generador d’obligacions que dilati, dificulti o impedeixi l’eficàcia d’un embargament o d’un procediment executiu o de constrenyiment, judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació. ”
Aquest precepte defensa la necessària finalitat de mantenir íntegre el patrimoni del deutor com a garantia universal en benefici dels seus creditors tal com reconeix l’article 1911 del codi civil. L’alçament de béns consisteix en una actuació sobre els propis béns destinada, mitjançant la seva ocultació, a mostrar-real o aparentment insolvent, parcialment o totalment, enfront de tots o front a part dels creditors, amb el propòsit directe de frustrar els crèdits que podrien haver-se satisfet amb aquests béns. (Vegeu la STS 1347/2003 de 15 d’octubre, Rj 2003,7756).

Aquesta ocultació pot reflectir dels següents maneres: 1) Pot apartar físicament algun bé perquè el creditor ignori on es troba; 2) Un negoci jurídic en què s’aliena alguna cosa a favor d’una altra persona o es constitueix un gravamen que impedeixi, dificulti la possibilitat de realització executiva, bé sigui tal negoci en forma de transmissió, gravamen veritable però fraudulent, bé fictici (no disminueix el patrimoni del deutor) però impedeix l’execució del crèdit perquè apareix un tercer com a cotitular del domini o d’un dret real . (Veure STS 667/2002 de 15 d’abril RJ2002, 4775 i 1717/2002 18 oct RJ 2002, 9012).

Com a resultat d’aquest delicte, n’hi ha prou que es produeixi la insolvència aparent, com a resultat d’una veritable ocultació o sostracció de béns que sigui un obstacle per a l’èxit de la via de constrenyiment. (Veure STS 1992.01.17 RJ 1992,231). Cal que el deutor, com a resultat de les maniobres descrites, es col.loqui en situació d’insolvència total o parcial o que experimenti una sensible disminució del seu actiu patrimonial, impossibilitant als seus creditors el cobrament dels seus crèdits o dificultant-.
No és necessari que els deutes siguin líquides o hagin vençut doncs cap el alçament de béns quan el subjecte pretengui aconseguir una situació d’insolvència davant la imminència que els crèdits arribin al seu venciment, liquiditat i exigibilitat. (Veure STS 2002.03.11, RJ 2002 3594). És necessària la concurrència de l’ànim i intenció de perjudicar les legítimes expectatives dels creditors, de cobrar els crèdits (STS 2000.09.28 Rj 2000,8263), la intenció del deutor de salvar algun bé o tot el seu patrimoni en el seu propi benefici o en el d’alguna persona propera, obstaculitzant la via dels seus creditors.

És suficient per a la seva comissió, que el subjecte actiu, faci desaparèixer del seu patrimoni un o diversos béns, dificultant amb això seriosament l’efectivitat del dret dels creditors i que actuï amb la finalitat defraudatòria.