Legalitae

És reiterada la jurisprudència –Sentències del Tribunal Suprem de 8 de febrer de 1991, de 23 de maig de 1992, de 15 de juliol de 1993, entre d’altres- que declaren que la titularitat indistinta de comptes o dipòsits bancaris tan sols atribueix als titulars, vers al banc dipositari, la facultat de disposar del saldo que tingui el compte o dipòsit en qüestió, res més. Per tant, per si sola, una titularitat indistinta de comptes i/o dipòsits no determina l’existència d’un domini o propietat per meitats dels diners que contingui, sinó que això vindrà determinat exclusivament per les relacions internes entre els dos titulars i, més concretament, per l’originària pertinença dels fons ingressats o dipositats al banc. Fiscalment, n’hi haurà prou amb que es declari la totalitat del rendiment derivat dels fons existents, amb independència de qui ho faci, encara que evidentment és aconsellable a tots els efectes que cada titular declari la part que li correspongui.