Quins són els trets principals de la legítima en dret Succesori Català?
Quins són els trets principals de la legítima en dret Succesori Català?
Son legitimaris:
- Els fills matrimonials, no matrimonials i adoptius, per parts iguals. Els fills premorts són representats pels seus respectius descendents, per estirps, excepte en el cas de renúncia a la legítima pel legitimari de primer grau.
- Si no hi ha descendents amb dret a la legítima, son legitimaris el pare i la mare per meitats.
La llegítima és configura com un Dret atribuït per ministeri de la Lleia una quarta part del valor de l’herència líquida. La llegítima individual es determinarà dividint la llegítima global entre el nombre de legitimaris corresponents.
La persona principalment obligada al pagament de la llegítima és l’hereu. Però a més, podran pagar la llegítima el marmessor universal, el comptador-partidor, l’usufructuari universal, el cònjuge distributari o l’administrador o curador de l’herència jacent.
El causant pot disposar vàlidament que la llegítima no meriti interès o establir l’import d’aquest. En cas contrari, la legítima meritarà l’interès legal des de la mort del causant, encara que el pagament s’efectuï en béns hereditaris, llevat que el legitimari visqui a casa i en companyia de l’hereu o l’usufructuari universal de l’herència i a càrrec seu. També en merita el suplement des que és reclamat judicialment.
És nula tota renúncia de llegítima no deferida, i tot pacte o contracte de transacció o d’una altra índole sobre ella. No obstant això són lícits el Pacte de supervivència realitzat entre els consorts en capítols matrimonials pel qual, qui sobrevisqui, renúncia la llegítima que li podria correspondre en la successió intestada de llur fill impúber, i el pacte entre ascendents i descendents en escriptura pública de capitulacions matrimonials, de constitució dotal o donació, pel qual el descendent que rep del seu ascendent béns o diners en pagament de llegítima futura renuncia al possible suplement.
L’acció per reclamar la llegítima i el seu suplement prescriu als quinze anys a partir de la mort del causant.